Drets

He sentit una noticia a la tele que un cop més m'ha indignat. Resulta que deprés dels problemes que va portar als ciutadans la famosa apagada de l'any passat a Barcelona, els politics han decidit legislar per protegir els interessos de la gent davant de les poderoses empreses elèctriques; resulta que aquestes companyies hauran d'indemnitzar als clients si l'aturada del sumministrament elèctric passa de les dues hores. Hi ha però una trampa, aquesta mesura no s'aplicarà als minicipis de menys de 10.000 habitants. Què?.. com? I la resta de ciutadants, els que vivim fora des les grans conurvacions urbanes?.. doncs el de sempre. Que no tenim els mateixos drets, com sempre.

Apa fins aviat.

Caure en gràcia...

Una de les noticies del dia és l'innaguaració de la cúpula que ha "decorat" el conegut artista plàstic Miquel Barcelò, en una sala d'un edifici de l'ONU a Ginebra. No criticaré ara gaire aquesta obra, que sembla que el sostre tingui diarrea, (un cop el meu fill gran va fer una cagarada de color blau pitufo) d'aquest senyor caigut en gràcia, sino que crec que és de destacar no tant el presupost de l'obra, increiblement car, sino el fet que jo mateix sigui un dels "pagandos", be jo, i tots el que algun dia podeu llegir aquest escrit i els que no ho faran mai també.

Doncs sí, el 40% del pressupost de la obra ha sortit de les butxaques dels ciutadants. Gràcies senyors del govern per prendre'ns el pel un cop més. Resulta que una part del pressupost que s'hauria de destinar a finançar projectes de desenvolupament al tercer mòn, ha anat a parar a les butxaques del nou geni del segle XXI, sens dubte un geni si que ho és, al menys de les finances.

Fins aviat.

L'escola

Com és prou conegut, hi ha una bona colla de pares que duen el seu fill/filla a l'escola pública que estan molt preocupats de com ha degenerat la convivència en aquestes escoles en els ùltims anys. De manera que busquen sense èxit la manera de poder portar el seus fills a una escola concertada en la que tenen més confiança. (Jo tinc la sort de poder portar els meus fills a una d'aquestes escoles). Però quina és la resposta de l'administració davant el problema, la mateixa de sempre; anar en contra de l'escola concertada, i encara més si l'ideari d'aquesta no s'adapta a la menera de fer progre. Ja han avisat que la seva intenció és que l'actual percentage d'escoles concertades es redueixi molt en els propers anys. No vols caldo? dos taces.

Es tracta d'aquesta obsesió malaltissa en contra a tot alló que no poden controlar, tot i saber la bona tasca que aquestes escoles fan per la societat i per els pressupostos d'ensenyament. I és que aquestes escoles tenen un ideari que no està gaire de moda; educar la llibertat, la responsabilitat, l'esforç, el compromís i algunes amés difonen la paraula de Jesús. Tot un seguit de pecats massa grossos per deixar passar. Avui s'estila, el llibertinatge, l'irresponsabiltat, la vagància, el passotisme, el perdre el temps, el ser famós quan més inútil i ruc i pocavergonya, els porrets i el calimotxo.......etc.

Així ens va.

Fins aviat.

Pirates a la costa

Be avans aquesta frase, era moros a la costa. Era el crit que feien el habitants dels pobles de costa quan eren atacats pels pirates.

Avui una noticia, de bon matí, a la radio, m'ha trasvalsat. Llavors he recordat que fa uns anys un vaixell carregat amb "dones que fumen", arrivava a Catalunya, un cop acarregats de clients asadegats de sexe el vaixell salpava cap a aigues internacionals i tots gaudien d'una sosoma i gomorra flotant. Llavors vaig pensar quin poc control i podia haber sobre aquelles esclaves del sexe, però tambè vaig pensar que a al final que fotin el que vulguin amb els seus genitals..

Ara però el baixell en questió és una maquina abortista flotant. El sistema és el seguent; el baixell atraca al port i un cop carregat de noies que es volen desfer de la seva carrega salpa a aigues internacionals, allà sense cap reglamentació buiden els ventres i es desfan de la criatura molesta, suposo que els peixos estaran contens, ells arrai que no tenen conciència.

Però nosaltres si n'hauriem de tenir, oi?

Anim i fins aviat

Un cop més la puta constitució.

Ahir sentia una notícia per la radio. Parlava del possible veredicte del tribunal constitucional en contra d'alguns articles del nou estatut de Catalunya, (era una filtració). En concret parlava dels tres articles més simbòlics. Els de la definició de Catalunya com a Nació, els que parlen de la llengua i els del finançament.

Sembla que els molt il.lustres jutges, (Colocats pels partits nacionalistes espanyols) no accepten que el poble de Catalunya s'autoanomeni, sembla que són ells els que han de fer-ho, per això son més llestos i saben bé el que ens convé. També sembla que han decidit que el català no és prou important (si en canvi el castellà) com perquè la llei faci obligatori coneixer-lo. De manera que el cabró de torn, ja sigui darrera d'un aparador o pel telèfon, seguirà fent com que no ens entén perquè parlem una llengua d'alló més estranya, el català.

I com no, també censurarà el tema del finançament pel que fa a la negociació amb el govern de l'estat espanyol, de manera que les comunitats més afavorides per l'actual sitema de finançament mai estaran d'acord amb un canvi.

De manera que poc temim a decidir des d'aquí sobre el nostre futur, mentre tinguem a sobre el jou d'una constitució que ens ho impideix una i altre vegada, una constitució que per cert un percentatge elevadíssim de la població ni tant sols l'ha votat mai.

Per cert, democràcia no volia dir que el poble decidia el seu futur en sufagi universal?.

Fins aviat.

Parking

Fa uns dies l'ajuntament de Barcelona va decidir de colocar unes pilones per evitar que la gent que va al futbol (camp del barça) aparqui sobre les voreres i jardins de la diagonal. Bé, d'entrada la pensada d'ordenar aquella zona millor del que no estava sembla bona, a no ser que siguis un dels afectats per la mesura. Bé, de fet jo no havia aparcat mai allà però si ho feia en algun carrer proper. De cop el tranport públic sembla l'ùnica solució, però llàstima que l'ajuntament no ha pensat que aquells milers d'aficionats que aparcaven allà no tenen una convinació mínimament raonable, amb transport públic.
Mai he estat amant del transport públic, m´hi sento malament (hi ha més gent), no em servia per anar a estudiar, (horaris dolents), no em serveix per anar a currar, (sense convinació), i ara tampoc per anar al futbol. A aquell coi de ciutat només m'hi acosto per anar a l 'Hospital de St Pau i per anar al futbol, em sembla que cada vegada hi aniré menys. Per tant, senyor Laporta; podrien construir un Camp Nou a la Catalunya interior, gràcies.

El Camí de L'aigua

Li vé al cap altes muntanyes, llacs glacials i joies del Romànic. Però també hi ha camins vora aiguamolls i frondoses rouredes; és el camí de l'aigua.

Doncs sí, han arreglat un camí que voreja el riu entre Pont de Suert i Caldes de Boí. El camí voreja el riu en algunes zones i en altres s'allunya enfilant-se per la riva i endinsant-se al bosc. En alguns punts s'acosta als dos pantans que es van construir al riu, aquests fa anys que estan colmats, (plens de sediments) i això ha afavorit la formació d'uns interessants aiguamolls, on abunden els peixos, els anfivis, les aus aquàtiques i fins hi tot les llúdrigues. En altres punts gaudirem d' espectaculars vistes de la vall de la Noguera de Tor. També podem endinsar-nos en un bosc de ribera, amb frondoses salsaredes (aquí anomenades Salenques), amb abundància de freixers i cirerers. També podem gaudir de la frescor del bosc de Roures amb sotabosc de boix recobert de molses.

Un interessant i diferent recorregut, planer, variat i amb diversos i fàcils accessos. A més, si fa calor, ens podrem acostar al riu per remullar-nos. Hi ha rètols però, que indiquen que és perillós fer-ho.

De vacances

Ara que ja s'acaben les vacances, us voldria aconsellar unes quantes excursions pels dies que queden o bé per les properes vacances;

A: La vall de Bessiberri. Pressiosa i variada excursió a un dels llacs més bonics propers al Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici (molt millor que anar al Parc, on tot està prohibit per la gran quantitat de turistes que hi accedeixen).

Aparquem el cotxe a l'aparcament de l'àrea de picnic de Conangles. És ampli i de molt fàcil accés des de la carretera de Viella, abans del túnel (boca sud). Un pont ens facilita l'accés a la riva esquerra de la Noguera Ribagorzana, un trencall amb marques de GR, a l'esquerra al Refugi de Conangles, a la dreta el nostre camí. Una deliciosa fageda amb arbres monumentals ens dóna la benvinguda, d'allò més adient en dies de calor. De seguida un trencall a mà esquerra ens indica la Vall de Bessiverri, una pujada pel bonic bosc ens apropa en pocs minuts a la primera cascada, (ull ! no rellisqueu). Des d'aquí un camí va guanyant alçada entre faigs i avets de grans dimensions. A la nostra esquena s'obre el panorama de la vall de Salenques . Un pontet ens ajuda a creuar el riu. Llavors, un camí en zigazagues en ajuda a superar el fort pendent entre els troncs de grans avets. Quant guanyem alçada unes boniques vistes de la vall i les cascades que brollen del llac, un últim esforç i sortim a un turonet sobre el llac. Llavors davant nostre el circ oest de Bessiberri, de nord a sud; Bessiberi nord (3015m), Bessiberri mig (2977m), Pic d'Abellers (2965m), La Punta Senyalada (2952m). Un espectacular panorama de granit sobre les calmes aigues del Llac.

El panorama vers l'oest no és menys espectacular; La vall de la noguera, 500 m per sota nostre, la vall de les Salenques desguàs cap a l'est del massís de la Maladeta. Podem veure els pics de la Tallada (2970m), Tuc de Molieres (3010m), Pic del Russell (3205 m), Llauset (2864m), d'entre d'altres. Vaja, un amplíssim panorama del vessant est del massís de la Maladeta.

Unes dues hores ens han separat del cotxe, 500 metres de desnivell, exuberants boscos, espectaculars salts d'aigua i vistes aèries fenomenals.

N'hi haurà més. Fins aviat.

Els efectes de la pluja

Ara en Lucky si que està content, te herba per triar i afartar-se. Les plujes de maig i principis de juny ens han deixar més de 250 litres/m2, un bon regal després d'aquests ultims dos anys d'allò més axarreits. L'hort s'ha inundat unes quantes vegades i fins hi tot ha rebut l'escomesa de dues calamarçades, tots els dipòsits d'aigua son plens ja fa dies.

Tot i això i després d'un descuit amb la porta del seu estable, en Lucky va decidir escapar-se, va voltar pels camps méspropers i un cop fart va marxar torrent avall fins al riu Anoia i el va seguir fins a St Maure, allà una gent el va recollir i el va lliurar a la Policia Urbana de Sta Margarida de Montbui que al no trobar el seu amo el van portar a un pastor que ja tenia un poni perque el cuidés provisionalment.

Jo es clar no ho sabia, el vaig buscar per tota la zona però no el trobava, finalment es van lligar caps i vaig saber on era en Lucky. El vaig anar a buscar, era a 9 km de casa, vaig pensar que seria un bon passeig, la zona de la Tossa, el Coll de Guix i El Saió és molt bonica en aquesta època, però em vaig equivocar, no era el millor dia per anar de passeig. Durant les dues hores de camí va ploure un aiguat de grans proporcions, (uns 80 l/m2 en dues hores), fins hi tot vaig estar apunt de tenir problemes al creuar aguns torrents, la riera de Tous semblava un senyor riu d'allò més adient per fer rafting. Finalment, molls i atemorits pels centenars de llamps que vam sentir de ben aprop, arribàvem a casa, i és clar, vaig lligar la porta de l'estable el més fort que vaig poder.

Ja ho diu el refrany; Qui no te cap ha de tenir cames.
Fins aviat.

Nois engoixats

Avui he escoltat a la radio una noticia un xic inquietant; resulta ser que un tant percent bastant elevat d'adolecents, estan molt engoixats, fins el punt de pensar seriosament en el suicidi. I el motiu era d'allò més curiós, resulta que tenien grans a la cara, doncs sí, l'enomenada "agné juvenil" els hi suposava tal trasbals que no volien seguir vivint aquell infern personal.

Llavors tot sol al cotxe m'he fet un fart de riure, després d'uns instants m'he adonat de la tristor de la noticia, no era cap vegenada, no era un ximple que es tira pel balcò perquè s'ha trastocat. Era tota una colla de nens tant engoixats per l'imatge física, que per a ells era el més important, fins el punt que la resta de coses eren irrellevants. Llavors he pensat fins a quin limit s'ha portat la mimamenta infantil, la sobreprotecció, i la tonteria extrema.

El nois ja no saben distingir el que és important i el que no, per a ells l'ùnic important és la gresca i la xerinola, el quedar be davan dels altres i ser acceptats en el cercle de colegues d'oci. I és que aixó va lligat als valors que els adults els hi trasmenten, el triunfar a la vida s'ha convertit en guanyar diners i passar-s'ho be, drogues, sexe i luxe, ja siguin cotxes o tecnologia punta.

En fi seria bo que algú espliqués a aquests nois que això de "l'agné" no és tant important i que amés passa amb el temps.

Fins aviat.

El cavall de ferro

Avui ETA ha tornat a atemptar, aquest cop no ha estat un atemptat contra policies, guardia civil ni tampoc indiscriminat contra qualsevol que estava en mal lloc i en mal moment. No. Ha estat un atemptat contra una empresa, i tampoc o ha estat per que no pagués l'impost revolucionari, sinó perque aquesta empresa participa en la construcció d'una linia de tren d'alta velocitat que el govern basc està construint ente les capitals basques. Resulta que molta gent afectada pel pas d'aquesta línia fèrrea no la vol, no troba que els beneficis que els aportarà siguin superiors als desaventatges que els pot produir.

És la lluita de sempre, en nom del progrés es destrueixen les valls i les muntanyes, s'expropien terrenys, és tallen boscos, s'efecten finques i sovin s'expulsa la gent de les seves terres, gent que com a mínim veurà trasbalsada la seva vida , en altres casos haurà de marxar per sempre de les terres que s'estimen, sempre pel be de la població urbana és veu afectada la població rural.

Perquè els que no creiem en aquest "progrés" hem d'emigrar o morir engullits pels interessos econòmics del món del toxo i l'especulació?, perquè els governs fan veure que a l'Anoia hi ha molt d'atur per justificar actuació urbanistica mastodòntica?, posa la por al cos a la gent del carrer; o aquest progrés o atur i hipoteques sense pagar?.

Doncs mireu aquest progrés és un engany, l'engany de sempre, porten més gent a la comarca, fent que tot el país sigui com el Baix Llobregat (li tinc molta mania a tot el que representa aquesta comarca), tot per interesos econòmics i pel poder del politics corruptes. És només un tema d'inflar-se les butxaques, el més curios és que aquest episodi d'opresió especuladora sigui perpetrat pel's enomenats partits "progres", quina patuleia. Fins hi tot un d'ells es diu ecologista i un altre independentista; suposo que ecologista deu venir per fer jardins als xalets i a l'entrada de les naus industrials, i l'independència, la dels seus comptes bancaris.

Lluitarem pels nostres drets, pels conreus tradicionals, pels boscos, torrents, pedres i rius, les masies que s'ensorren i les que no i la vida tranquil.la, visca la terra!

Fins aviat.

Fent bullir l'olla!

Bona nit.

Últimament és notícia l'enfrontament del conegut cuiner Santi Santamaria, pel que sembla amb la resta de cuiners. I és que resulta que aquest cuiner ha escrit un llibre, (avui tothom s'atreveix a escriure, i si no mireu-me a mi), sembla que en aquest llibre carrega amb força contra la cuina del tipus Ferran Adrià, aquest cuiner tant de moda, sembla que per tot el nón, que ha caigut tant en gràcia que fins hi tot ven fum.

I és que no ens enganyem la cuina és un art i com a tal quan un artista ha caigut en gràcia, ja s'atreveix a fer qualsevol ximpleria que tot hom l'aplaudirà i diran que és un gèni. No, no vull treure merits al chef Adrià, sembla que és un gran cuiner, ha innovat, de la mateixa manera que a mi m'agrada fer-ho quan cuino, però ara és un geni i ja esta per sobre de tot això, ara la gent el lloga per esplicar quatre tonteries, si ja sembla un expresident..., en fi cuina bé, o això diuen. Jo no he anat mai al famós Bulli, tampoc ho podria pagar, i és que l'art és car. Però tampoc he anat al Racò de can Faves. En fi sembla que la polèmica durarà uns quans dies.

Jo continuaré fent la meva cuina amb els productes naturals del meu hort i de moment no enredaré a la meva familia amb fums, escumes o gasos, quan sigui un gèni sera diferent, enredare a tot hom i hem pixaré de riure.

En fi, bona nit i bona cuina.

Jutges

Bona nit.

Mai m'han agradat els jutges, no perque hagi passat mai per cap judici, no, és més aviat que soc concient que aquest invent de paraula enomenat Justicia no descriu cap realitat, es a dir que la justicia no existeix. Al menys a la terra, en un món on "tot hom" és mou pels diners, pels interessos, pel poder....

I és clar la ùltima begenada d'un membre del poder judicial, es a dir un endollat, incompetent que amés de cobrar de tots nosaltres, i segur que no pas poc, es dedica a fer acudits fora de to, com si d'un torrat d'un bar es tractés. Ho fa molt be si vol augmentar el descredit del poder judicial. Ara, no se si és per això que el paguem.

Fins aviat.

Pressing catch

Bona nit.

L'altre dia sentia a la radio, que l'associació de telespectadors o (alguna associació semblant), demanava a un canal de tv que canvies l'orari d'emisió d'un entretingut i educatiu programa enomentat "Smackdawn", aquell que ja feien fa uns anys en que uns nois grossos i llustrosos s'estomaquen d'alló més. Això si, tot és una broma, un teatre. El problema és que molts nens el miren i emulen les lluites que veuen per la tele, també fent teatre es clar, però evidentment es poden fer mal.

Tot plegat però és el de sempre, la programació de la tele és nefasta diria que cada vegada més.

Jo ja no la miro, al final de tot la tele només és el reflexe d'aquesta merda de societat.

Fins aviat.

Embolica que fa fort...

Bona nit.

Avui una nova desbarrada de la guerra de l'aigua; el conseller Baltasar, un cop més fent el ridicul; Al matí ja he escoltat pel ràdio que aquest divendres és podrien aixecar les prohibicions de "malgastar aigua potable": regar jardins, netejar el cotxe,etc.... En aquell moment m'ha semblat una situació d'allò més absurda, carai!, si fa només unes hores que atracava al port de Barna un vaixell carregat d'aigua de Tarragona, i que en breu es començarien les obres pel trasllat d'aigua de l'Ebre a la capital i suburbis del voltant. Però no eren per una situació d'emergència aquestes mesures....!

Però aquesta tarda ja sentia al president de la nació, que desautoritzava el conseller bocamoll i que de cap manera s'aixecarien aquestes prohibicions. Sembla incomprensible que ells dos no es parlin avans d'una sitació tant complicada pel gobern..... O pot ser és perque l'alcalde de Tarragona ha posat el crit al cel i ha aturat el carregament dels vaixells que porten l'aigua dels aquifers de Tàrraco a Barcino. Quin merder....

Sigui com sigui anirem a dormir esperant el seguent capítol de "La guerra de l'aigua".

Fins aviat.

I finalment la pluja...

Sí, finalment la pluja ha regat els nostres camps.

90 litres molt ben repartits en tres dies, una bona regada.

Aquest cop els homes del temps, (sí, aquells pobres homenets que molta gent odia, o be perqué diuen el que la gent no vol sentir o be perquè no s'han complert els seus pronostics), aquest cop l'han encertat.

Per primera vegada des de fa dos anys he estat llençant aigua, la bassa ja no encabia tota l'aigua que queia sobre la teulada, tota la resta de diposits eren plens i l'aigua sobreixia per terra.

Avui llegia en un diari local, que finalment es portarà aigua a l'Anoia des del pantà de la Llosa del Cavall, al Solsonés. De seguida he pensat que el futur està magre, si ens hem de refiar d'un pantà que des que l'han fet no ha estat mai ple i que ara mateix està al 20% del la seva capaciat....... Es a dir que fins ara ens refiàvem d'un aquifer sobre-explotat i ara ho haurem de fer d'un pantà buit....

Be avui el que cal és alegra-se per la pluja.

Fins aviat.

Podria.....

Podria parlar de Birmània un país d'alló més desgraciat, que no en tenen prou en suportar una dictadura militar, que ara els arrassa un tifó tropical provocant més patiment a la població.

Podria parlar dels problemes mundials per alimentar la seva població per la puja dels aliments, degut a l'augment de la demanda i l'augment com sempre dels carburants...

També podria parlar de la desgràcia del soci blaugrana i com ha de suportar que els futbolistes d'avui dia ja no senten els colors. Vergonya, cavallers, vergonya... ah!, és clar! Avui en dia ja no n'hi ha de cavallers..

Però no, avui parlaré de bones expectatives. Sembla que demà plourà... s'ha de ser optimista.

ERC i l'Ebre.

Bona nit.
Quin embolic tenen els nois i noies d'ERC. Bé, no sé si és això o bé els hi passa el mateix que a la nova ministra de defensa del'estat espanyol, fan qualsevol cosa per tenir o mantenir una poltrona al poder. Els nois i noies d'ERC es manifestaran en contra del "punxament d'aigua de l'Ebre" (portada d'aigua d'aquest riu a Barna) però per contra recolzaran aquesta obra des del govern. És allò de fer la puta i la ramoneta, a beure si no perden gaires vots a Tarragona i a més en poden arreplegar uns quants a Barcelona i , sobretot, poder mantenir la poltrona del poder. Si ja ho diuen ells, només és pot influir a favor de l'independència des del govern, llàstima que només s'en recorden d'això en temps de campanya electoral.
I què dir del paper galdós dels verds/rojos d'Iniciativa. Només els hi falten les centrals nuclears.
O de la Carmeta, la flamant ministra de los ejércitos, defensant "la roja i gualda, la indisolubilidad del reino", incluint-hi els "viva espanya"..... Quina pena.
Fins aviat.

Avui ha plogut¡ 20 d'Abril.

Sí, avui ha estat gran part del dia plovent. Només s'han acumulat 18 litres, no és gran cosa , però tal i com anaven les coses, han anat molt bé tot i que, per alguns camps de cereal ja ha arribat tard i s'ha perdut la collita.

Perquè penseu, que mentres alguns pateixen si es podran dutxar cada dia o si podran omplir la piscina, altres perden la collita amb tot el que això comporta, en una època que ja ho veureu, no estàra per reduir els ingressos familiars.

Jo, de moment, he omplert els dipòsists d'aigua per regar els horts, aixó si, amb aigua de pluja.

Fins aviat.

La guerra de l'aigua

Bona nit.

Ja tenim aquí una batalla per l'aigua, no encara no és la guerra, però tot arribarà.

Ja fa dies que ens diuen que l'àrea metropolitana està assedegada. A tothom li preocupa ara que més de quatre milions de persones només tinguin al seu abast el 20% de l'aigua que cabria als pantans de la conca del Ter i del Llobregat si fóssin plens. De sobte em ve al cap que a cap d'aquests milions de persones els hi ha importat el més mínim que a comarques com l'Anoia ja faci més de dos anys que molts pobles s'abasteixen de cubes per tenir aigua potable. La majoria d'aquestes persones ni tan sols ho saben, ja que ni als polítics ni a la prensa tampoc no els hi ha importat el més mínim. De fet tota la conca d'Òdena amb una població creixent de més de 60.000 persones s'abasteix de les aigues subterrànies de l'agüifer de Carme/Capellades. Tenint en compte que a la comarca de l'Anoia portem un dèficit hídric durant els ultims 3 anys de menys del 40 % i que cada any treiem més aigua d'aquest hiper explotat aquifer, no s'ha de ser gaire intel·ligent per entende que estem molt aprop, també aquí, del colapse.

I em pregunto si també la generalitat posarà tant d'interés per suministrar aigua en totes aquestes zones, com el que posa per apagar la set de la capital i tots els seus milions de votants.

Aquí mentres discuteixen, ja hem perdut la collita de cereal i ja veurem la d'ametlles i oliveres.

Fins aviat.

Euskal Herria 2008

Bona nit.

Aquets dies de setmana santa, hem anat tota la família de viatge al País Basc, feia temps que no anavem de viatge i no haviem anat mai a quest país. Juntament amb uns amics varem llogar una casa en un tipic paisatge rural basc; una vall amb un escampall de "caserios", camps de verda i tendra herba amb els tipics bens i cavalls pasturant amb total felicitat, i per sobre uns turons sembrats de pins de plantació i fagedes autòctones.

Certament el paisarge d'aquest país és molt bonic, sobretot pels que estem acostumants al paisatge de secà de l'alta Anoia, I més aquest any, que a dia d'avui els sembrats ja estan sucumbint al jou de la sequera. (Quina emveija que foten, tot vert).

La costa també hem va sorprendre positivament, molts quilometres de costa encara verges, les ones trenquen contra els espectaculars penyasegats, sense urvanitzar.

Les masies no cauen abandonades, molt al contrari les cuiden i és contrueix les noves de manera tradicional.

També van tenir el xoc de l'inmigració del anys 60 i 70 i es varen construir ciutats noves vora les zones més industrials, on podem trovar algunes viles d'alló més fastigosses, com Eibar o Ermua, posiblement les poblacions més lletges que mai he vist.

Varem descubrir que també el TGV ha de passar per allà i que molta gent no hi està d'acort.

No varem visitar cap de les tres capitats, només poblacions, i una cosa va quedar clara, Aqui espanya queda molt lluny, s'han cregut aixó del nacionalisme basc; evidentment aquí no hi ha cap bandera espanyola i a la majoria d'ajuntamnets oneja la pancarta de l'acostament dels presos a Euskadi "Euskal pesoak, orain, euskal herrira" i també la de "Guk indepentzia" al costat sempre de l'icurrinya.

Ara be, també em va passar pel cap que aquí hi ha gent que ha de portar escorta perque perilla la seva vida, ells també son nacionalistes, però son nacionalistes espanyols i això ara com ara no esta "ben vist" en aquest país.

Fins aviat.

El castell, "La sargantana negra".

Les tendres herbes dels camps de conreu més propers al camí son recobertes d’una fina capa de gebre. Els troncs dels presseguers brillen com joies sota els primers ratjos de sol que han de fondre els cristalls formats durant la freda nit.
El cotxe s’atura trencant amb els pneumàtics la crosta vidriosa d’un toll glaçat. El sol ja il·lumina de ple la frondosa boscúria que cobreix el vessant de llevant del turó. Davant del cotxe, una antiga masia ofereix una acollidora entrada, amb una portalada oberta de bat a bat mostrant el bonic pati que s’eixampla davant de la casa.
Sota el portal els espera l’Albert. Un noi alt, de cabell canós, però abundant, recollit amb una cua al clatell. Porta unes ulleres passades de moda i una samarreta de Jack Daniel's, uns texans un xic gastats i amb alguns estrips a la vora, i les seves espardenyes de pagès de color del gos com fuig. L’Albert els reb amb una rialla d’orella a orella, i tot alçant un porró de vi, els saluda efusivament amb un fort; -Bon dia.., benvingudes al mas del castell de Sant Jaume.....

Fins aviat.

Xavier de St Genís

Nacionalisme espanyol

Bona nit.

I ara tornen les eleccions, les del Parlament de l'estat espanyol o reino d'espanya, com preferiu. I com sempre s'ha de triar qui ens putejarà, durant quatre anys més. Ara mateix el que em preocupa no és qui guanya les eleccions, això al final tant me fa. El realment preocupant és que el que guanyi tingui majoria suficient per tallar el bacallà al seu gust. Com prou be sabem, el nacionalisme espanyol està ben arrelat tant al PP com al PSOE i també IU encara que s'enboliquin amb la bandera de la república, quina por també aquests comunistes que ara tenen vergonya del nom.

Que tinguem sort..............

Per cert us heu fixat amb la quantiat de partits feixistes, tant de dretes com d'esquerres, que és poden presentar a unes eleccions... Quin fàstic.

Bé, fins aviat.

Kosovo

Bona nit.

Avui s'ha constituit un nou estat a Europa, Kosovo que fins ara formava part de Servia, apartir d'avui és un estat independent.

Com era d'esperar Sevia ja ha dit que no acceptava aquesta independència i Russia aliat d'aquest últim país també s'hi ha afegit i no acceptarà a Kosovo com a nou estat independent. És però més sorprenent la posició de l'estat espanyol, que s'afegeix a aquest grup de països d'ampli historial democràtic, tolerant i pacifista, i tampoc reconeix el nou estat.

És evident que caldrà tutelar i recolçar a aquest país per que compleixi amb el dret internacional i respecti els drets humans i les minories com la servia. Ben mirat no és tant estrany que l'estat espanyol no accepti la formació de Kosovo quan això és el que han decidit els seus ciutadants. Però, que hem d'esperar de l'estat espanyol que no reconeix el dret d'autoderterminació dels pobles.

Però no acceptar un pais reconegut pels Estats Units entre d'altres importants nacions és estúpit. Més tard o més aviat l'hauran de reconèixer.

Fins aviat.

Eleccions

Bona nit.

Aquestes pròximes eleccions, em provoquen un rebuig tant gran, fins el punt que tant me fot qui guanyi i qui perdi. Les eleccions del país veí no han estat mai sant de la meva devoció, però últimamnet em fastiguegen d'alló més, i és que crec que aquest sistema, el menys dolent de tots... si, el democràtic, aquest sistema que tries cada quatre anys el partit de torn que et prendrà el pel tot el que pugui, i encara tenim sort si només ens pren el pel.

Aquest sistema provoca que els polítics tinguin seriosos problemes per tenir una visió de futur prou amplia com per poder actuar efectívament sobre els seriosos problemes que s'ens vénen a sobre. La seva visió els limita a quatre anys i a passar l'examen de les pròximes eleccions, per això la seva especialitat és enganyar i subornar. I per això l'augment de la població i els serveis que aquesta necesiten no van mai d'acort; la sanitat desbordada, l'atur comença a pujar, les economies familiars escanyades, els transports prúblics en pana permanent, l'ensenyament fracassat, els nostres camps plens de naus industrials i blocs de pisos, i ara a més no tenim aigua, un esplèndit panorama pel futur.........

Fins aviat

Evolució humana

Bona nit¡
Definitivament no crec en la teoria de l'evolució; sí, aquella que diu que l'home va esdevenir el que és avui apartir d'una branca dels simis, ja fa molts i molts anys, allà a l'Àfrica.
No. És evident que el creador ens va fer sortir d'un altre animal, molt més proper a nosaltres i molt més semblant a l'home actual.... És clar que sí, de la RATA.
Aquest animal és com nosaltres¡; S'adapta a tots els ambients, es multiplica enórmement, menja de tot, també escombraries i fins hi tot plàstics, viu en grans comunitats, s'escampa per tot arreu, contaminant tot el que toca, i fa un fàstic...... Be està clar, és la rata el nostre ancestre i amés demostra que hem evolucionat més aviat poc.
Ben mirat hi ha algunes humanes que més aviat en fan poc de fàstic..... be suposo que han evolucionat més que els altres.

Everest

Bona nit¡
Aquest divendres dia 11, als 88 anys, va morir a Auckland el famós alpinista; sir Edmund Hillary, el primer home que va trepitjar el cim més alt de la terra, juntament amb el seu company de cordada Tenzing Norgay, aquest mort l'any 1986 als 71 anys.

Eren d'aquesta mena de gent que portaven fins al final les seves fites personals, per absurdes que siguin, (i és que pujar a muntanyes d'aquesta categoria; on les condicions atmosfèriques són tan canviants i esgarrifosament extremes i en prou feines es pot respirar, ho és molt).
Ho aconsegueixen i es converteixen en herois. Entren per la porta gran a la història, i en positiu, (altres també i entren "a lo grande" però en negatiu) i, a més, viuen molts anys per fer tot allò que fem la resta de mortals, els que hi passarem de puntetes.
Van tenir fills, (fins hi tot algun d'ells va pujar també a l 'Everest) i van ajudar al poble xerpa, que tant estimaven.
Des d'aquell dia, el 29 de maig del 1953 són ja unes quantes les persones que hi han pujat (centenars). De fet avui en dia centenars d'alpinistes s'apleguen cada inici de temporada al camp base d'aquesta mole de roca per enfilar-se pels glassos eterns del cnw occidental, per fregar el cel amb els dits i emportar-se el seu pessic de glòria personal. És a dir que es jugaran la vida i ni tan sols entraran al llibre de la història i si ho fan, serà en minúscula i lletra petita, fins hi tot tenen molts números de formar part de la llista de vides perdudes entre les ventisques de la zona de la mort.
És cert que és millor morir perseguint cegament el teu somni, que morir esclafat a la carretera o rosegat pel càncer de torn entubat en un llit de qualsevol hospital ple com un ou. Però, certament, avui en dia, el pujar a moltes grans muntanyes i sobretot el cim de la terra, pel magnetisme que aquest ofereix per milers d' aventurers moderns avorrits de tot, s'ha convertit en un simple negoci. Vàries empreses quasi es comprometen a pujar els clients al cim per uns quants milers d'euros, oblidant-se que prou feina tenen els guies de pujar-se ells mateixos a aquelles alçades. I és clar passa el que passa. Són ja vàries les tragèdies que cada temporada sacsegen el món de l'alpinisme.

Al final no es més que la mateixa massificació que hi ha a tot arreu, i és que per un grapat de diners, pots anar a qualsevol racó de mon i transformar-te en un aventurer i cometre l'error de pensar-te que a tu no et pot passar allò que els hi passa als altres. Però per cada un que arriba al seu destí, molts d'altres s'hi queden pel camí...

Chavez i les FARC

Bona nit¡
Fa pocs minuts, sortia per la tele el president de Veneçuela, Hugo Chavez. Cada dia se supera en la seva bogeria. Avui, ha tingut la barra de dir que segrestar a persones durant anys, en plena selva, despullant-los de qualsevol esperança i, fins hi tot, de les ganes de viure, és d'allò més legítim si ho fa un "exercit com las FARC". Ell diu que aquest grup lluita per la alliberació del seu poble i que no és un grup terrorista.
Veneçuela és un país fantàstic, que vaig poder visitar fa uns anys. M'entristeix molt que Chavez governi aquest país. Una persona que creu que és lícit assessinar i torturar dones, hauria d'estar tancat com a mínim en un psiquiàtric, no governant el país.
No conec l'ideari concret d'aquest grup terrorista, deu ser marxista/comunista suposo, si aquest altre ximple els recolza. Però una cosa està clara; Qui assassina i tortura és un criminal, tingui l'ideari que tingui i s'anomeni com s'anomeni.