Ara en Lucky si que està content, te herba per triar i afartar-se. Les plujes de maig i principis de juny ens han deixar més de 250 litres/m2, un bon regal després d'aquests ultims dos anys d'allò més axarreits. L'hort s'ha inundat unes quantes vegades i fins hi tot ha rebut l'escomesa de dues calamarçades, tots els dipòsits d'aigua son plens ja fa dies.
Tot i això i després d'un descuit amb la porta del seu estable, en Lucky va decidir escapar-se, va voltar pels camps méspropers i un cop fart va marxar torrent avall fins al riu Anoia i el va seguir fins a St Maure, allà una gent el va recollir i el va lliurar a la Policia Urbana de Sta Margarida de Montbui que al no trobar el seu amo el van portar a un pastor que ja tenia un poni perque el cuidés provisionalment.
Jo es clar no ho sabia, el vaig buscar per tota la zona però no el trobava, finalment es van lligar caps i vaig saber on era en Lucky. El vaig anar a buscar, era a 9 km de casa, vaig pensar que seria un bon passeig, la zona de la Tossa, el Coll de Guix i El Saió és molt bonica en aquesta època, però em vaig equivocar, no era el millor dia per anar de passeig. Durant les dues hores de camí va ploure un aiguat de grans proporcions, (uns 80 l/m2 en dues hores), fins hi tot vaig estar apunt de tenir problemes al creuar aguns torrents, la riera de Tous semblava un senyor riu d'allò més adient per fer rafting. Finalment, molls i atemorits pels centenars de llamps que vam sentir de ben aprop, arribàvem a casa, i és clar, vaig lligar la porta de l'estable el més fort que vaig poder.
Ja ho diu el refrany; Qui no te cap ha de tenir cames.
Fins aviat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario