El cavall de ferro

Avui ETA ha tornat a atemptar, aquest cop no ha estat un atemptat contra policies, guardia civil ni tampoc indiscriminat contra qualsevol que estava en mal lloc i en mal moment. No. Ha estat un atemptat contra una empresa, i tampoc o ha estat per que no pagués l'impost revolucionari, sinó perque aquesta empresa participa en la construcció d'una linia de tren d'alta velocitat que el govern basc està construint ente les capitals basques. Resulta que molta gent afectada pel pas d'aquesta línia fèrrea no la vol, no troba que els beneficis que els aportarà siguin superiors als desaventatges que els pot produir.

És la lluita de sempre, en nom del progrés es destrueixen les valls i les muntanyes, s'expropien terrenys, és tallen boscos, s'efecten finques i sovin s'expulsa la gent de les seves terres, gent que com a mínim veurà trasbalsada la seva vida , en altres casos haurà de marxar per sempre de les terres que s'estimen, sempre pel be de la població urbana és veu afectada la població rural.

Perquè els que no creiem en aquest "progrés" hem d'emigrar o morir engullits pels interessos econòmics del món del toxo i l'especulació?, perquè els governs fan veure que a l'Anoia hi ha molt d'atur per justificar actuació urbanistica mastodòntica?, posa la por al cos a la gent del carrer; o aquest progrés o atur i hipoteques sense pagar?.

Doncs mireu aquest progrés és un engany, l'engany de sempre, porten més gent a la comarca, fent que tot el país sigui com el Baix Llobregat (li tinc molta mania a tot el que representa aquesta comarca), tot per interesos econòmics i pel poder del politics corruptes. És només un tema d'inflar-se les butxaques, el més curios és que aquest episodi d'opresió especuladora sigui perpetrat pel's enomenats partits "progres", quina patuleia. Fins hi tot un d'ells es diu ecologista i un altre independentista; suposo que ecologista deu venir per fer jardins als xalets i a l'entrada de les naus industrials, i l'independència, la dels seus comptes bancaris.

Lluitarem pels nostres drets, pels conreus tradicionals, pels boscos, torrents, pedres i rius, les masies que s'ensorren i les que no i la vida tranquil.la, visca la terra!

Fins aviat.